Adeu (o gairebé) al pegat: els videojocs en 3D que reeduquen l’ull vague

Durant dècades, el tractament estrella de l’ull vague (ambliopia) ha estat tapar l’ull sa amb un pegat per a obligar a treballar a l’ull més feble. Funciona, però té un punt feble: depèn de moltíssimes hores d’ús, sovint incòmodes per al nen, i no entrena el més important: que tots dos ulls treballin junts.

Aquí entra un enfocament distint i prometedor: la teràpia binocular o dicóptica. En lloc d’anul·lar un ull, presenta a cada ull una imatge diferent però complementària, de manera que la tasca —normalment un videojoc— només pot completar-se si el cervell combina la informació dels dos ulls. A l’ull més feble se li mostra la part amb més contrast o més dinàmica, per a superar la tendència del cervell a ignorar-lo.

A Espanya, la solució Dicopt utilitza ulleres de realitat virtual i videojocs per a entrenar la visió binocular, reduint les hores de pegat i fins i tot evitant que el nen hagi de portar-lo al col·legi. Solucions internacionals com Vivid Vision segueixen una filosofia similar i compten amb certificació sanitària. L’ambliopia és el problema de visió més comuna en la infància (a Espanya es diagnostiquen uns 15.000 nens cada any), i aquest tipus de teràpies destaca per una cosa decisiva: enganxen al nen, que es compromet més amb el tractament.

Convé matisar: la ciència encara reclama estudis més amplis per a confirmar fins a quin punt poden substituir al pegat, i la recuperació és més ràpida com més aviat millor es comenci. Però l’horitzó és esperançador, fins i tot per a alguns adults.