Una foto del fons de l’ull i la intel·ligència artificial: així s’avança el diagnòstic

L’ull és una de les poques parts del cos on es poden veure en directe els vasos sanguinis, simplement amb una fotografia del fons de l’ull. Aquesta finestra a l’interior de l’organisme és just on la intel·ligència artificial està demostrant un enorme potencial.

Algorismes d’aprenentatge profund —sistemes que aprenen a reconèixer patrons a partir de milers d’imatges— ja són capaces d’analitzar retinografies i detectar signes molt primerencs de malaltia: els microaneurismes, hemorràgies i exsudats propis de la retinopatia diabètica, els canvis de la degeneració macular associada a l’edat o indicis de glaucoma. Ho fan amb rapidesa i amb una precisió que en alguns estudis supera el 80%.

Per què importa això al pacient? Per dos motius. Primer, perquè permet detectar a temps malalties que, si s’agafen tard, poden portar a la pèrdua de visió. I segon, perquè acosta el cribratge a zones o poblacions amb poc accés a un oftalmòleg: una cambra i un programa poden assenyalar qui necessita ser vist amb urgència. Fins i tot s’investiga com la retina pot donar pistes de risc cardiovascular.

Una matisació important: aquestes eines no substitueixen a l’oftalmòleg, sinó que el secunden. La decisió final, el context clínic i el tracte al pacient continuen sent humans. La IA posa la velocitat; el criteri mèdic, la direcció.