Degeneracions corneals

• Queratocon: Deformació progressiva de la còrnia que sobresurt (com «un bony») en la seva zona central i inferior per aprimament de la mateixa (ectàsia). Provoca augment progressiu de defecte de refracció i pèrdua de qualitat visual. En casos avançats afecta la transparència corneal.
• Degeneracions corneals involutives: Apareixen de forma natural o per envelliment normal corneal. Són més comuns en edats avançades, acostuma a manifestar-se només en un ull i no solen afectar la visió.
• Degeneracions no involutives: No relacionades amb envelliment, sinó amb canvis metabòlics. Les més comunes són la queratopatía en banda (relacionada amb dipòsits de calci) i la degeneració lipídica (relacionada amb greixos). Poden afectar la visió.
• Distròfies corneals: Malalties genètiques poc freqüents que afecten greument la visió. Les més comunes són la distròfia de Cogan, que produeix molèstia i pèrdua visual, i la distròfia de Fuchs, que pot ser dolorosa.

Degeneracions de la conjuntiva

• Pinguécula: Alteració en la conjuntiva a la zona interna de la part blanca de l’ull relacionada amb exposició al sol. Es presenta transparent i canvia a blanc i groguenc amb l’edat. De vegades s’inflama (es veu vermell) i pica.
• Pterigium: Inicialment sembla una pinguécula, però després creix en forma d’estel i pot arribar a envair la còrnia, canviant d’aspecte (carnosa i amb vasos sanguinis). És important tractar-la abans que arribi a la còrnia perquè pot deformar i deixar cicatriu.

Detall de la còrnia i efecte de l’ull sec.

L’ull sec és una malaltia inflamatòria crònica molt comú, el pateix gairebé un terç de la població. Els símptomes habituals són sensació de «sorra» i altres símptomes com: Sensació de cremor, pes a les parpelles, ulls fatigats i fotofòbia (sensibilitat a la llum). Les causes són de dos tipus, o que l’ull no segrega llàgrima suficient o perquè la llàgrima s’evapora massa ràpid, encara que el més freqüent és que es tracti d’un tipus mixt. L’ull sec evaporatiu el sol provocar una disfunció en les glàndules de Meibomi (GM), que són unes glàndules que conté la parpella i la secreció és fonamental en la composició lacrimal.

És més freqüent en dones sobretot a partir dels 50 anys. Dins dels factors de risc associats a l’ull sec, tenim:

• Factors ambientals, com treballar amb pantalles digitals, exposició continuada a aire condicionat o l´us de lents de contacte.
• Malalties sistèmiques, com la síndrome de Sjögren, l’artritis reumatoide, lupus, diabetis o hipertiroïdisme.
• Prendre medicació per al cor, per tractar al·lèrgies, hipertensió arterial, calmants i antidepressius.

L’ull sec sol empitjorar amb l’edat, i en ocasions suposa una pèrdua de qualitat de vida que pot arribar a ser incapacitant. Per això és important que l’ull sec el diagnostiqui, avaluï i tracti el seu metge oftalmòleg especialista en ull sec.

Tècniques diagnòstiques

Avaluació de la superfície ocular amb llum d’esquerda, un microscopi binocular amb diferents augments i il·luminació.

Fluoresceinograma: S’observa l’ull tenyit amb fluoresceïna (tint biocompatible) sota llum blava. Tenyeix la llàgrima i les lesions corneals.

Test de Schirmer: Test per mesurar la quantitat lacrimal, amb tires que es recolzen directament sobre la parpella.

Tecnologia instrumental

Paquimetria corneal: Mesura de l’espessor corneal central.

Topografia corneal: Aparell que mesura la curvatura corneal i el grau de regularitat de la mateixa.

El llum d’esquerda ens permet determinar la posició, la profunditat i la mida de qualsevol alteració del segment anterior (conjuntiva, còrnia, càmera anterior, iris i cristal·lí); però a més, amb l’ajuda de lents especials, també és possible l’estudi de segment posterior (vitri, retina i nervi òptic).

Test de Schirmer.