Skip to content
SUPERFÍCIE OCULAR

Cuidem els seus ulls per millorar les molèsties diàries.

ESPECIALITATS

Superfície ocular

Què és la superfície ocular?

L’estudi oftalmològic de la superfície ocular inclou la prevenció i tractament de patologies de la còrnia, conjuntiva i llàgrima.

La còrnia és l’estructura transparent de la part anterior de l’ull que protegeix la resta d’estructures i enfoca la llum com una lent a la retina perquè puguem veure. Té cinc capes de teixit i està recoberta per un teixit transparent amb vasos anomenada conjuntiva, al mateix temps coberta per la llàgrima.

Superfície ocular sense patologies.

Patologies de la superfície ocular

Degeneracions corneals

  • Queratocon: Deformació progressiva de la còrnia que sobresurt (com «un bony») en la seva zona central i inferior per aprimament de la mateixa (ectàsia). Provoca augment progressiu de defecte de refracció i pèrdua de qualitat visual. En casos avançats afecta la transparència corneal.
  • Degeneracions corneals involutives: Apareixen de forma natural o per envelliment normal corneal. Són més comuns en edats avançades, acostuma a manifestar-se només en un ull i no solen afectar la visió.
  • Degeneracions no involutives: No relacionades amb envelliment, sinó amb canvis metabòlics. Les més comunes són la queratopatía en banda (relacionada amb dipòsits de calci) i la degeneració lipídica (relacionada amb greixos). Poden afectar la visió.
  • Distròfies corneals: Malalties genètiques poc freqüents que afecten greument la visió. Les més comunes són la distròfia de Cogan, que produeix molèstia i pèrdua visual, i la distròfia de Fuchs, que pot ser dolorosa.

Degeneracions de la conjuntiva

  • Pinguécula: Alteració en la conjuntiva a la zona interna de la part blanca de l’ull relacionada amb exposició al sol. Es presenta transparent i canvia a blanc i groguenc amb l’edat. De vegades s’inflama (es veu vermell) i pica.
  • Pterigium: Inicialment sembla una pinguécula, però després creix en forma d’estel i pot arribar a envair la còrnia, canviant d’aspecte (carnosa i amb vasos sanguinis). És important tractar-la abans que arribi a la còrnia perquè pot deformar i deixar cicatriu.
La córnea vista al detalle

Detall de la còrnia i efecte de l’ull sec.

Síndrome de l'ull sec

L’ull sec és una malaltia inflamatòria crònica molt comú, el pateix gairebé un terç de la població. Els símptomes habituals són sensació de «sorra» i altres símptomes com: Sensació de cremor, pes a les parpelles, ulls fatigats i fotofòbia (sensibilitat a la llum). Les causes són de dos tipus, o que l’ull no segrega llàgrima suficient o perquè la llàgrima s’evapora massa ràpid, encara que el més freqüent és que es tracti d’un tipus mixt. L’ull sec evaporatiu el sol provocar una disfunció en les glàndules de Meibomi (GM), que són unes glàndules que conté la parpella i la secreció és fonamental en la composició lacrimal.

És més freqüent en dones sobretot a partir dels 50 anys. Dins dels factors de risc associats a l’ull sec, tenim:

  • Factors ambientals, com treballar amb pantalles digitals, exposició continuada a aire condicionat o l´us de lents de contacte.
  • Malalties sistèmiques, com la síndrome de Sjögren, l’artritis reumatoide, lupus, diabetis o hipertiroïdisme.
  • Prendre medicació per al cor, per tractar al·lèrgies, hipertensió arterial, calmants i antidepressius.

L’ull sec sol empitjorar amb l’edat, i en ocasions suposa una pèrdua de qualitat de vida que pot arribar a ser incapacitant. Per això és important que l’ull sec el diagnostiqui, avaluï i tracti el seu metge oftalmòleg especialista en ull sec.

Avaluació

Tècniques diagnòstiques

Avaluació de la superfície ocular amb llum d’esquerda, un microscopi binocular amb diferents augments i il·luminació.

Fluoresceinograma: S’observa l’ull tenyit amb fluoresceïna (tint biocompatible) sota llum blava. Tenyeix la llàgrima i les lesions corneals.

Test de Schirmer: Test per mesurar la quantitat lacrimal, amb tires que es recolzen directament sobre la parpella.

 

Tecnologia instrumental

Paquimetria corneal: Mesura de l’espessor corneal central.

Topografia corneal: Aparell que mesura la curvatura corneal i el grau de regularitat de la mateixa.

El llum d’esquerda ens permet determinar la posició, la profunditat i la mida de qualsevol alteració del segment anterior (conjuntiva, còrnia, càmera anterior, iris i cristal·lí); però a més, amb l’ajuda de lents especials, també és possible l’estudi de segment posterior (vitri, retina i nervi òptic).

Col·locació.

Mesura.

Test de Schirmer.

ALTRES ESPECIALITATS

Tractaments

Patologies de la superfície ocular

Queratocon: El tractament està basat en 4 punts:

  • Ulleres o lents de contacte: A l’inici s’usen ulleres, però més endavant és millor lents de contacte especials.
  • Cross-linking: S´instiŀla la còrnia amb una vitamina, la riboflavina, per augmentar la seva duresa i així frenar la èctasi. S’aplica a l’inici de la malaltia.
  • Anells intracorneals: Segments corbats que s’implanten dins de còrnia per aplanar. Es recomanen per còrnies molt corbades.
  • Trasplantament lamel·lar (una part de còrnia) o penetrant (tota la còrnia): En fases finals les lesions donen lloc a cicatrius que precisen de cirurgia de trasplantament de teixits

Les degeneracions corneals no solen requerir tractament, poques vegades necessita cirurgia o trasplantament.

Les distròfies corneals requereixen tractament segons gravetat, normalment tractament per les complicacions. Si és greu i avançat, trasplantament.

Pinguécula: Rares vegades necessita tractament.

Pterigium: A l’inici només llàgrima artificial o antiinflamatori, però si creix o gairebé toca la còrnia, requereix cirurgia. Hi ha dos tipus:

  • Extirpació simple: En un 50% el pterigium reapareix, sobretot en joves.
  • Extirpació més empelt conjuntival: Després extirpar, la zona es recobreix amb conjuntiva de la zona superior del mateix ull. El risc que reaparegui és molt baix (menys de 5%) i el resultat més estètic.

Síndrome de l’ull sec

Els símptomes de l’ull sec es tracten mitjançant l’ús de llàgrima artificial de diferents tipus. Segons el grau de sequedat del cas, podrà utilitzar-se llàgrima artificial de diferents densitats o fins i tot gel per aplicar en els ulls de nit. Quan la llàgrima artificial no és suficient, s’utilitza un medicament anomenat ciclosporina. I en els casos més greus, com els associats a la síndrome de Sjögren, s’utilitza sèrum autòleg.

El tractament pròpiament dit de l’ull sec dependrà de la causa del mateix:

  • Quan sigui conseqüència d’una causa sistèmica, el tractament de la malaltia de base pot millorar el quadre, com per exemple en el cas de la diabetis.
  • En altres casos, la causa directa de l’ull sec pot trobar-se en les parpelles. La higiene palpebral per mitjà de tovalloletes sol donar bons resultats.
  • Hi ha altres tractaments innovadors i efectius per al tractament de l’ull sec causats per disfunció de les glàndules de Meibomi:
    • Massatge glandular per les glàndules de Meibomi (GM).
    • Sondatge de GM.
    • Aplicació de calor sobre les GM.
    • Làser IPL.

Anells intracorneals.

Entrada relacionada

Back To Top
Abrir chat
Instituto INOF | Dra. Fdez.Agrafojo
Hola,
¿Cómo puedo ayudarte?
Soy Conchi, de la consulta de la Dra. Fdez-Agrafojo en Barcelona (España)