Glaucoma, la malaltia silenciosa
Quan els símptomes del glaucoma apareixen, ja és tard i la malaltia, en general, està avançada. Per això, prop de 500.000 espanyols la pateixen sense saber-ho i es coneix com la «malaltia silenciosa». És el glaucoma i, a Espanya, afecta un milió de persones.
Què és el glaucoma?
Es tracta d’una malaltia ocular que destaca per la pèrdua de visió a causa del dany progressiu que es produeix en el nervi òptic. El glaucoma és la segona causa de ceguesa a Espanya per darrere de les cataractes.
El principal factor de risc és la hipertensió ocular, de manera que si la pressió a l’interior del globus ocular augmenta, es comprimeix el nervi òptic i es fan malbé les neurones que el formen, produint la mort cel·lular d’aquestes i disminuint el camp visual del pacient
La peculiaritat d’aquesta malaltia és que, en la seva fase inicial, els glaucomes més freqüents són asimptomàtics i no notes la pèrdua de visió. Com més aviat es diagnostiqui, abans es pot posar fre, encara que no es recuperi el que s’ha perdut.
Delfina Balonga, presidenta de l’Associació de Glaucoma per a Afectats i Familiars (AGAF)
Prevenció del glaucoma
Són fonamentals les revisions oftalmològiques periòdiques, en les quals l’especialista comprova l’estat en què es troben les fibres del nervi òptic i si hi ha degeneració.
El deteriorament del nervi ocular és irreversible i ocasiona una progressiva pèrdua de la visió lateral, «com si miréssim a través d’un túnel». Precisament aquesta pèrdua de visió gradual i l’absència de dolor, en la majoria dels casos, provoca que el pacient no sospiti.
El gran problema del glaucoma és que si no es detecta a temps pot produir greus problemes de visió i, en un 5 per cent dels casos, ceguesa total. Un cop diagnosticada, però, «es pot frenar en la major part dels casos».
Encara que pot aparèixer en qualsevol moment de la vida, és més freqüent a partir dels 60 anys i hi ha diversos factors de risc com la diabetis, la pressió intraocular alta, antecedents familiars, miopia elevada (més de 5 diòptries), hipertensió arterial o estar medicat amb corticoides.
Balonga recomana revisions periòdiques cada 2 anys a partir dels 40 i anualment des dels 45-50 anys.
Prova diagnòstica
El diagnòstic del glaucoma es realitza mitjançant un estudi en el qual es mesura la tensió ocular, un examen del nervi òptic i, en cas de dubte, s’avalua el camp visual.
La detecció precoç permet una major varietat de tractaments que van des de l’aplicació de col·liris a la intervenció quirúrgica.
Seguir el tractament és clau per a l’evolució de la patologia, incideix Balonga, que explica que la malaltia provoca una sèrie de limitacions en la vida quotidiana que requereixen l’adaptació del pacient. «No és fàcil», admet.
Símptomes
Quan la malaltia està avançada els símptomes més freqüents són dificultat per veure pels laterals o per algunes parts de l’ull, problemes per enfocar bé o mal de cap, entre d’altres.
La ceguesa és l’últim extrem del glaucoma i normalment es dóna en glaucomes amb molts anys de curs, extremadament agressius o que no han estat tractats convenientment, explica la presidenta de AGAF.
