Neuritis òptica: inflamació del nervi òptic que produeix una disminució, generalment, brusca i unilateral de la visió. Pot tenir diverses causes però la més important és la desmielinització que pot estar associada a l’esclerosi múltiple.

Aura migranyosa: Una migranya pot estar associada a diverses alteracions, generalment, transitòries de la visió (escotomes rutilants, alteració de la percepció dels objectes entre d’altres) i que es presenten abans de l’aparició de l’atac de mal de cap.

Neuritis òptica isquèmica anterior (NOIA): És l’afectació de la part anterior del nervi òptic (visible, mitjançant l’examen del fons d’ull); una inflamació del cap del nervi òptic causa d’una falta d’irrigació sanguínia (isquèmia). Té dues formes:

• NOIA no arterítica: Produeix pèrdua brusca i no dolorosa de la visió, generalment en persones amb factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis mellitus).
• NOIA arterítica: Està associada a una arteritis de l’artèria temporal, tot i que es presenta en persones de més edat. Fa mal i és més perillosa, ja que el risc de passar a l’altre ull és molt alt si no es tracta amb urgència.

Papiledema: És l’edema o inflamació del cap de tots dos nervis òptics secundària a un augment de la pressió intracreaneal que pot estar causada per algun procés tumoral cerebral o per processos infecciosos, trombosi o algunes substàncies tòxiques.

Diplopia: La diplopia és la percepció d’una «visió doble» en mirar determinat objecte. Normalment el provoca un estrabisme (veure secció) o per un dany en alguns dels nervis que s’encarreguen de inervarlos (com en la miastènia greu o algun trastorn isquèmic).

Alteracions específiques en el camp visual: Hi ha diferents malalties que provoquen patrons específics d’alteració detectat en el camp visual, que es correspon amb un dany específic a la via òptica que va des del cap del nervi òptic fins a la seva arribada al cervell (escorça visual cerebral ).

Alteracions pupil·lars: Es poden produir alteracions en la simetria i en la resposta a la llum de les pupil·les per problemes en el nervi oculomotor, per fàrmacs o com a conseqüència d’una patologia tumoral (síndrome de Horner).

Diferents alteracions del camp visual segons la zona afectada per la lesió.

Tècniques diagnòstiques per a l’estudi d’alteracions neurooftalmològiques

• Agudesa visual millor corregida.
• Test de colors (test d’Ishihara, test de Farnsworth).
• Test de sensibilitat al contrast.
• Valoració de la funció pupil·lar.
• Valoració de la motilitat ocular.

Tecnologia instrumental

Examen del fons d’ull.

• Estudi del camp visual (campimetria computeritzada).
• Estudi del nistagmus amb el videooculógraf Gazelab.
• Proves externes:
  • Proves electrofisiològiques: potencials visuals evocats.
  • Proves d’imatge: tomografia computeritzada (TAC), ressonància magnètica nuclear (RMN) cranial.

Campimetria computeritzada.

Prova amb videooculógraf Gazelab.

Videooculografía amb tecnologia Gazelab.