A l’ull es produeix un líquid, l’humor aquós, que dóna forma a l’ull. Quan hi ha alguna cosa que evita o obstrueix la seva sortida, es pot acumular, fent augmentar la pressió interna de l’ull, anomenada pressió intraocular (PIO). Aquesta PIO afecta sobretot a les fibres del nervi òptic, provocant mala irrigació, que porta a deteriorament i atròfia progressiva del mateix.

Entre els factors de risc, el més important és la pressió intraocular alta, encara que no l’únic. Altres factors de risc són l’edat (major de 40 anys), miopia, diabetis, cataractes o antecedents familiars (pot ser hereditari).

L’augment de la pressió intraocular degenera les fibres del nervi òptic i redueix el flux sanguini.

L’angle de càmera anterior és la zona entre l’iris i el començament de còrnia, per on surt l’humor aquós (és el «desguàs» de l’ull). Pot ser obert o tancat, o directament néixer sense ell, com en el cas del glaucoma congènit. Es defineix el glaucoma a la base d’aquest angle.

Els tipus de glaucoma més freqüents són:

• Glaucoma d’angle obert (crònic): És el tipus més comú. Les seves causes no estan clares. La pressió ocular té valors moderadament alts. La seva evolució és lenta i indolora. No dóna símptomes fins que està avançat.
• Glaucoma d’angle tancat (agut): Del fet del seu angle tancat, es bloqueja de cop la sortida de l’humor aquós amb l’iris després d’una dilatació pupil·lar (farmacològica o no). Produeix una gran elevació de la PIO i és molt dolorosa, el que ho fa una situació d’emergència.
• Glaucoma congènit: Apareix des del naixement pel desenvolupament ocular anormal durant la gestació. Requereix cirurgia.
• Glaucoma secundari, la causa no està en l’obertura de l’angle:

• Teixits que taponen la sortida de l’humor aquós, com cèl·lules de l’iris o vasos sanguinis en l’angle.
• Fàrmacs que augmenten la PIO, com els corticoides.
• Infeccions de virus que inflamen l’iris.
• Traumatismes (cops).
• Malalties sistèmiques, com diabetis, hipertiroïdisme, algunes malalties cardiovasculars i diferents síndromes oculars.

Glaucoma secundari pseudoexfoliatiu. S’observa un material blanquinós amb vores irregulars (material de pseudoexfoliació) sobre el cristal·lí.

Tècniques diagnòstiques

• Tonometria (mesura de PIO) de Goldmann: L’oftalmòleg mesura la pressió intraocular directament sobre l’ull.
• Avaluació del nervi òptic amb lent d’augment, en què l’oftalmòleg valora el color, mida i les seves característiques típiques.
• Avaluació de l’angle mitjançant lent de tres miralls.

Tecnologia instrumental

• Tomografia de coherència òptica (OCT): avalua el dany real de la capa de fibres del nervi òptic. Ens pot informar precoçment de danys en el nervi òptic que encara no es veuen en camp visual.
• Campimetria o mesurament del camp visual: És la prova que avalua l’afectació visual de la malaltia. En el glaucoma té un patró característic.

Mesura de la pressió intraocular mitjançant la tonometria de Goldman.

OCT de nervi òptic.