skip to Main Content
ESPECIALITATS

Especialització en estrabismes i oftalmologia pediàtrica. Cirurgia refractiva, cirurgia de cataractes i presbícia. Tractaments del glaucoma, el queratocon i la retina.

 

Superfície ocular

ESPECIALITATS

Superfície ocular

Què és la superfície ocular?

L’estudi oftalmològic de la superfície ocular inclou la prevenció i tractament de patologies de la còrnia, conjuntiva i llàgrima.

La còrnia és l’estructura transparent de la part anterior de l’ull que protegeix la resta d’estructures i enfoca la llum com una lent a la retina perquè puguem veure. Té cinc capes de teixit i està recoberta per un teixit transparent amb vasos anomenada conjuntiva, al mateix temps coberta per la llàgrima.

Superficie ocular normal

Superfície ocular sense patologies.

Patologies de la superfície ocular

Degeneracions corneals

  • Queratocon: Deformació progressiva de la còrnia que sobresurt (com «un bony») en la seva zona central i inferior per aprimament de la mateixa (ectàsia). Provoca augment progressiu de defecte de refracció i pèrdua de qualitat visual. En casos avançats afecta la transparència corneal.
  • Degeneracions corneals involutives: Apareixen de forma natural o per envelliment normal corneal. Són més comuns en edats avançades, acostuma a manifestar-se només en un ull i no solen afectar la visió.
  • Degeneracions no involutives: No relacionades amb envelliment, sinó amb canvis metabòlics. Les més comunes són la queratopatía en banda (relacionada amb dipòsits de calci) i la degeneració lipídica (relacionada amb greixos). Poden afectar la visió.
  • Distròfies corneals: Malalties genètiques poc freqüents que afecten greument la visió. Les més comunes són la distròfia de Cogan, que produeix molèstia i pèrdua visual, i la distròfia de Fuchs, que pot ser dolorosa.

Degeneracions de la conjuntiva

  • Pinguécula: Alteració en la conjuntiva a la zona interna de la part blanca de l’ull relacionada amb exposició al sol. Es presenta transparent i canvia a blanc i groguenc amb l’edat. De vegades s’inflama (es veu vermell) i pica.
  • Pterigium: Inicialment sembla una pinguécula, però després creix en forma d’estel i pot arribar a envair la còrnia, canviant d’aspecte (carnosa i amb vasos sanguinis). És important tractar-la abans que arribi a la còrnia perquè pot deformar i deixar cicatriu.

Problemes de llàgrima: ull sec

  • L’ull sec és una síndrome molt comú que produeix sensació de «sorra» i pot arribar a afectar la qualitat visual. És més freqüent en les dones i està associat al treball amb pantalles. El més problemàtic el produeix la síndrome de Sjögren.
Ojo seco

Efecte de l’ull sec.

Avaluació

Tècniques diagnòstiques

Avaluació de la superfície ocular amb llum d’esquerda, un microscopi binocular amb diferents augments i il·luminació.

Fluoresceinograma: S’observa l’ull tenyit amb fluoresceïna (tint biocompatible) sota llum blava. Tenyeix la llàgrima i les lesions corneals.

Test de Schirmer: Test per mesurar la quantitat lacrimal, amb tires que es recolzen directament sobre la parpella.

 

Tecnologia instrumental

Paquimetria corneal: Mesura de l’espessor corneal central.

Topografia corneal: Aparell que mesura la curvatura corneal i el grau de regularitat de la mateixa.

El llum d’esquerda ens permet determinar la posició, la profunditat i la mida de qualsevol alteració del segment anterior (conjuntiva, còrnia, càmera anterior, iris i cristal·lí); però a més, amb l’ajuda de lents especials, també és possible l’estudi de segment posterior (vitri, retina i nervi òptic).

Col·locació.
Col·locació.

Col·locació.

Mesura.

Mesura.

Test de Schirmer.

Tractaments relacionats amb la superfície ocular

Queratocon: El tractament està basat en 4 punts:

  • Ulleres o lents de contacte: A l’inici s’usen ulleres, però més endavant és millor lents de contacte especials.
  • Cross-linking: S´instiŀla la còrnia amb una vitamina, la riboflavina, per augmentar la seva duresa i així frenar la èctasi. S’aplica a l’inici de la malaltia.
  • Anells intracorneals: Segments corbats que s’implanten dins de còrnia per aplanar. Es recomanen per còrnies molt corbades.
  • Trasplantament lamel·lar (una part de còrnia) o penetrant (tota la còrnia): En fases finals les lesions donen lloc a cicatrius que precisen de cirurgia de trasplantament de teixits

Les degeneracions corneals no solen requerir tractament, poques vegades necessita cirurgia o trasplantament.

Les distròfies corneals requereixen tractament segons gravetat, normalment tractament per les complicacions. Si és greu i avançat, trasplantament.

Pinguécula: Rares vegades necessita tractament.

Pterigium: A l’inici només llàgrima artificial o antiinflamatori, però si creix o gairebé toca la còrnia, requereix cirurgia. Hi ha dos tipus:

  • Extirpació simple: En un 50% el pterigium reapareix, sobretot en joves.
  • Extirpació més empelt conjuntival: Després extirpar, la zona es recobreix amb conjuntiva de la zona superior del mateix ull. El risc que reaparegui és molt baix (menys de 5%) i el resultat més estètic.

Ull sec: Principalment llàgrimes artificials o gels nocturns, que s’usen segons es necessiti. Per als casos més greus, sèrum autòleg.

Anillo intracorneal
Anillo intracorneal parcial
Anillo intracorneal en córnea

Anells intracorneals.

Back To Top