Optometria clínica
Què és l'optometria clínica?
L’optometria és la professió sanitària especialitzada en la prevenció, diagnòstic i correcció de defectes refractius (miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia) i d’un altre tipus, com problemes acomodatius o binoculars. També es dedica als sistemes de correcció, com les lents de contacte i lents oftàlmiques.
Alguns mals de cap poden tenir l’origen en un problema refractiu. Revisi la seva vista periòdicament.
Tipus de defectes refractius
- Miopia: És un defecte refractiu en el qual els objectes llunyans es veuen borrós. Normalment es degut a que l’ull és massa llarg i fa que les imatges s’enfoquin per davant de la retina. És un defecte hereditari. Parlem de miopia magna quan supera les 6 diòptries; en aquests casos els pacients tenen més risc de problemes en la retina.
- Hipermetropia: Les imatges cauen per darrere de la retina a causa, normalment, al fet que l’ull és massa curt. Si el seu valor no és massa gran, l’ull pot corregir amb el cristal·lí, de manera que potser no tingui símptomes (sobretot en nens). Inicialment provoca dificultat per veure de prop (lectura, ordinador) i mal de cap si el treball de visió propera és continu. Si el seu valor és alt o apareix presbícia, la visió de lluny serà també borrosa.
- Astigmatisme: En aquest cas, la imatge es desdobla en dos focus, que cauen en posicions diferents. Segons el separats que estiguin, provoca que els objectes es vegin més borrosos en una direcció concreta (com una aquarel·la amb la tinta correguda en una direcció) i la imatge, deformada. L’astigmatisme afecta totes les distàncies. La causa és una asimetria en la còrnia: és més corba en un eix que en un altre (com una pilota de rugbi). A vegades s’associa a degeneracions corneals.
- Presbícia (o vista cansada): És la pèrdua natural de capacitat d’enfocament del cristal·lí relacionada amb l’edat, que provoca dificultat per veure de lluny i sobretot de prop. Els pacients noten que han d’estendre el braç per llegir. La presbícia augmenta amb l’edat, des dels 40 fins als 60 anys aproximadament, però arriba un moment en què s’atura quan l’ull ha perdut tota capacitat d’enfocament.
Alguns defectes refractius es poden detectar a una edat primerenca.
Avaluació
Examen objectiu de l’estat refractiu: Es fan servir dos mètodes, el retinoscopi o el autorrefractómetro. No es necessita col·laboració del pacient.
Examen subjectiu: En aquest cas es necessita la col·laboració del pacient, preguntant amb quina correcció veu millor i/o com se sent més còmode.
Examen binocular i acomodatiu: Diferents proves que avaluen els moviments conjunts de tots dos ulls i la forma en que enfoquen i desenfoquen.
Examen objectiu de l’estat refractiu.
ALTRES ESPECIALITATS
Tractaments
El que fem amb la correcció és portar la imatge just a la retina d’aquesta manera:
Per corregir miopia, lent divergent.
Per corregir hipermetropia (o presbícia), lent convergent.
Per corregir astigmatisme, lent cilíndrica.
Els tipus de tractament es poden dividir en tres: ulleres, lents de contacte i cirurgia refractiva.
- Ulleres: Consten d’una muntura a la qual s’acoblen lents oftàlmiques que corregeixen el defecte refractiu. Poden ser:
- Lent monofocal (un focus) per a una distància (lluny o aprop).
- Lent bifocal (dos focus), un prop i un altre de lluny
- Lent multifocal (molts focus), que abasta totes les distàncies.
- Lents de contacte: Són lents que es posen en contacte amb la llàgrima de l’ull. Segons el seu material poden ser toves (amb alt contingut aquós) o rígides (amb material menys deformable). Per presbícia existeixen les anomenades lents de contacte multifocals.
- Cirurgia refractiva: És la intervenció mèdica que té com a objectiu eliminar la dependència de les ulleres.
El tractament amb ulleres és el més freqüent en els nens.
Preguntes freqüents
En efecte, molts dels problemes de mal de cap poden tenir l’origen en un defecte refractiu o de tipus binocular.
Fals. L’ull té un defecte refractiu que ha de ser compensat per poder veure el millor possible. El que passa és que el cervell s’adapta a tota situació de borrositat fent creure que es veu bé, quan no és cert. En el moment en que coneix la visió nítida, el cervell no acceptarà menys visió, el que «obligaria» a estar sempre ben corregit.
No. Es tracta d’un procés natural i fisiològic de l’ull, com altres del cos humà (com la menopausa). No hi ha cap mètode o dieta que ho pugui retardar.
Entrada relacionada
És important mesurar l’agudesa visual en els nens?
En l'exploració de la visió infantil, la presa d'agudesa visual és el mesurament de la grandària d'objecte més petit que…
