skip to Main Content
ESPECIALITATS

Especialització en estrabismes i oftalmologia pediàtrica. Cirurgia refractiva, cirurgia de cataractes i presbícia. Tractaments del glaucoma, el queratocon i la retina.

 

Neurooftalmologia

ESPECIALITATS

Neurooftalmologia

Què és la neurooftalmologia?

És una especialitat mèdica que s’encarrega de l’estudi de les alteracions de la visió secundàries a malalties del sistema nerviós.

L’ull rep diversos parells de nervis cranials i la via visual recorre tot el cervell de cap a cap, pel que en moltes ocasions problemes neuronals i cerebrals es manifesten de forma visual.

Fondo de ojo

Fons d’ull.

Tipus de patologies neurooftalmològiques

Neuritis òptica: inflamació del nervi òptic que produeix una disminució, generalment, brusca i unilateral de la visió. Pot tenir diverses causes però la més important és la desmielinització que pot estar associada a l’esclerosi múltiple.

Aura migranyosa: Una migranya pot estar associada a diverses alteracions, generalment, transitòries de la visió (escotomes rutilants, alteració de la percepció dels objectes entre d’altres) i que es presenten abans de l’aparició de l’atac de mal de cap.

Neuritis òptica isquèmica anterior (NOIA): És l’afectació de la part anterior del nervi òptic (visible, mitjançant l’examen del fons d’ull); una inflamació del cap del nervi òptic causa d’una falta d’irrigació sanguínia (isquèmia). Té dues formes:

  • NOIA no arterítica: Produeix pèrdua brusca i no dolorosa de la visió, generalment en persones amb factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis mellitus).
  • NOIA arterítica: Està associada a una arteritis de l’artèria temporal, tot i que es presenta en persones de més edat. Fa mal i és més perillosa, ja que el risc de passar a l’altre ull és molt alt si no es tracta amb urgència.

Papiledema: És l’edema o inflamació del cap de tots dos nervis òptics secundària a un augment de la pressió intracreaneal que pot estar causada per algun procés tumoral cerebral o per processos infecciosos, trombosi o algunes substàncies tòxiques.

Diplopia: La diplopia és la percepció d’una «visió doble» en mirar determinat objecte. Normalment el provoca un estrabisme (veure secció) o per un dany en alguns dels nervis que s’encarreguen de inervarlos (com en la miastènia greu o algun trastorn isquèmic).

Alteracions específiques en el camp visual: Hi ha diferents malalties que provoquen patrons específics d’alteració detectat en el camp visual, que es correspon amb un dany específic a la via òptica que va des del cap del nervi òptic fins a la seva arribada al cervell (escorça visual cerebral ).

Alteracions pupil·lars: Es poden produir alteracions en la simetria i en la resposta a la llum de les pupil·les per problemes en el nervi oculomotor, per fàrmacs o com a conseqüència d’una patologia tumoral (síndrome de Horner).

Alteraciones del campo visual

Diferents alteracions del camp visual segons la zona afectada per la lesió.

Avaluació

Tècniques diagnòstiques per a l’estudi d’alteracions neurooftalmològiques

  • Agudesa visual millor corregida.
  • Test de colors (test d’Ishihara, test de Farnsworth).
  • Test de sensibilitat al contrast.
  • Valoració de la funció pupil·lar.
  • Valoració de la motilitat ocular.

Tecnologia instrumental

Examen del fons d’ull.

  • Estudi del camp visual (campimetria computeritzada).
  • Estudi del nistagmus amb el videooculógraf Gazelab.
  • Proves externes:
    • Proves electrofisiològiques: potencials visuals evocats.
    • Proves d’imatge: tomografia computeritzada (TAC), ressonància magnètica nuclear (RMN) cranial.
Campimetría computerizada

Campimetria computeritzada.

Prova amb videooculógraf Gazelab.

Videooculografía

Videooculografía amb tecnologia Gazelab.

Preguntes freqüents

Efectivament, de fet aquestes afectacions tenen un nom, oftalmopatia tiroïdal, que abasten una retracció de les parpelles (mirada «d’ensurt») exoftalmos o «ulls sortits», problemes de mobilitat ocular i algunes alteracions visuals com dolor ocular, llagrimeig, visió doble o percepció cromàtica alterada.

Les causes que una pupil·la sigui més gran que l’altra són variables, i van des que sigui totalment fisiològic, fins que tingui a veure amb un problema neuronal. En cas de dubte és millor que acudeixi a un centre oftalmològic.

La visió doble sobtada és causa d’urgència, sobretot si va acompanyada de dolor o de caiguda de la parpella, ja que dins de les possibles causes es troben malalties que poden ser perilloses.

Back To Top